El Ministerio de Sanidad aclara en una nota informativa que los términos higienizante y sanitizante no deben utilizarse en la comercialización de productos limpiadores y detergentes, ya que crean en el consumidor una falsa espectativa de control de organismos nocivos, una acción que corresponde a los productos biocidas, regulados por el Reglamento 528/2012.
L’increment general de la neteja i desinfecció, a causa de la crisi sanitària per la covid-19, ha provocat confusions, i algunes males pràctiques, relacionades amb els productes biocides.
Per exemple, la comercialització de productes netejadors i detergents amb atributs d’acció “sanititzant“, “higienitzant“, “amb efecte lleixiu” o similars, que es consideren afirmacions incorrectes, ja que suggereixen una acció de desinfecció o de control d’organismes infecciosos que no correspon a aquest tipus de productes sinó als productes biocides, regulats pel Reglament (UE) Nº 528/2012.
El Ministeri de Sanitat ha publicat una nota informativa, en la qual aclareix la interpretació dels termes “higienitzant” o “sanititzant“, que apareixen en envasos d’alguns productes netejadors no inclosos dins l’àmbit de la legislació de productes biocides, el significat pot resultar una mica ambigu i fins i tot crear una falsa sensació de seguretat en el consumidor.
El Reglament (UE) Nº 528/2012 defineix com biocides aquells productes que tenen com a finalitat
“destruir, contrarestar o neutralitzar qualsevol organisme nociu, o impedir la seva acció o exercir sobre ell un efecte de control d’un altre tipus, per qualsevol mitjà que no sigui una simple acció física o mecànica“
No obstant això, els termes “higienitzant” o “sanititzant” no estan inclosos en el Reglament de biocides, ni en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.
Sanitat aclareix que “sanititzant” es considera un anglicisme del terme anglès “sanitizer“, que al seu torn, es considera un sinònim de la paraula desinfectant. D’altra banda, els termes “higienitzar” i “higiene” si que hi apareixen, tant en el Reglament de biocides com en el diccionari de la RAE, i estan associats a la salut pública, amb una acció de disminució en la quantitat de gèrmens i de desinfecció.
I finalment, el terme neteja es refereix a l’eliminació de brutícia i impureses de les superfícies, sense acció biocida. La incorporació de substàncies actives biocides a productes amb finalitat de detergència i neteja no és necessària ni correcta.
A falta d’un document harmonitzat a nivell de la Unió Europea sobre l’ús d’aquests termes i l’aplicació de la legislació de biocides, Sanitat fa referència a l’acord aconseguit per productes situats a la frontera entre cosmètics i biocides, que considera aplicable a la situació entre alguns productes detergents o de neteja i els biocides.
Basant-se tot això, la Subdirecció General de Sanitat Ambiental i Salut Laboral considera que
“netejadors i detergents s’han de comercialitzar en absència de reivindicacions com ara sanitizante o higienitzant, ja que aquestes reivindicacions suggereixen una finalitat addicional de control d’organismes infecciosos com és un tractament biocida. Així mateix, en l’etiquetatge dels netejadors no es podrà fer menció a altres productes com ara “efecte lleixiu”, o similar ja que aquests estan directament relacionats, per definició, amb la desinfecció.“
Deixeu un comentari