Una pandèmia, una crisi econòmica, una guerra internacional, una inflació disparada, una manca de matèries primeres, una vaga de transports… Aquestes són només algunes de les circumstàncies a què el sector de la distribució de maquinària i productes de neteja i higiene professional ha hagut d’enfrontar-se i adaptar-se en aquests darrers temps

Fa tot just tres anys aquesta revista organitzava un Cafè de Redacció en què implicàvem diferents representants del sector de la distribució de maquinària i productes de neteja i higiene professional. Els assistents hi posaven sobre la taula les seves principals preocupacions en aquell moment, que es materialitzaven en qüestions com l’adjudicació de contractes basant-se sobretot en el preu; la importància d’orientar-se cada cop més al client; l’enorme competència existent, amb la presència de nous actors internacionals; l’adaptació a la legislació nova; o la incipient crisi econòmica que es començava a entreveure. Totes aquestes segueixen sent qüestions que preocupen actualment aquesta indústria. No obstant això, s’hi han afegit algunes de noves que, aleshores, ningú no podia imaginar, començant per una pandèmia mundial. I des de llavors, les coses no han fet res més que complicar-se.

L’arribada de la pandèmia

Ens situem al març del 2020, que serà recordat en la història d’Espanya com el mes en què el Covid-19 va arribar a les nostres vides per confinar el país sencer. No obstant, no tothom es va quedar a casa seva. Entre els col·lectius que havien de seguir complint amb les seves obligacions laborals hi havia el personal del sector de la neteja i la higiene; i, entre ells, totes les persones que s’encarreguen de distribuir aquest tipus de productes tant al mercat de consum com al professional.

Van ser moments en què als operaris de neteja els va tocar treballar sense els equips de protecció adequats; i els fabricants de químics doblaven torns fabricant al màxim de la seva capacitat productiva per proveir de desinfectants, gels hidroalcohòlics i altres productes imprescindibles en aquests moments. I al mig, se situava el món de la distribució per garantir que els productes arribaven als seus destinataris sense retards, encara que això al principi va resultar gairebé una missió impossible.

Cal recordar que en aquells primers mesos hi va haver un gran problema de desproveïment mundial de màscares, d’Equips de Protecció Individual (EPIs) i de tota mena de substàncies desinfectants. De fet, les circumstàncies posen a prova la capacitat dadaptació del sector de distribució. En aquest cas ilser grup es va anticipar a la pandèmia proveint-se de tots els productes imprescindibles per fer-hi front.

Una pandèmia, una crisi econòmica, una guerra internacional, una inflació disparada, una manca de matèries primeres, una vaga de transports… Aquestes són només algunes de les circumstàncies a què el sector de la distribució de maquinària i productes de neteja i higiene professional ha hagut d’enfrontar-se i adaptar-se en aquests darrers temps.

En aquest sentit, per al sector químic va suposar un autèntic repte, en haver de subministrar tota mena de productes de neteja i higiene; malgrat l’escassetat d’envasos i taps o substàncies com l’alcohol, el triclosan o la glicerina, imprescindibles als gels hidroalcohòlics. I tot això, sense oblidar el sector del plàstic, que va haver de centrar-se en la producció de guants, bates i equips de protecció, que els professionals de la distribució van haver de fer arribar a hospitals, centres de salut i altres destinataris com a residències, posant-hi en risc la seva pròpia salut. Afortunadament, les empreses de distribució demostrem la nostra professionalitat mantenint les màximes mesures de seguretat per protegir els seus treballadors, considerats essencials.

En qualsevol cas, aquesta situació va portar com a conseqüència una pujada de preus que va pagar tant la distribució com els clients finals, fins que la situació es va controlar mesos després i es va normalitzar; però pel camí van haver de fer front a nombrosos ERTEs davant el cessament de serveis pel tancament d’empreses, comerços i negocis. Això, a més, va motivar la caiguda de facturació en aquest tipus d’empreses.

Per sort, la situació va començar a canalitzar-se a finals del 2020, quan tothom va aprendre a conviure amb la pandèmia i les vies habituals de distribució de productes es van estabilitzar, en la mesura del possible. El sector començava a respirar tranquil dins la intranquil·litat que feia viure enmig d’una pandèmia. A més, la imatge es va veure reforçada, “la crisi sanitària ha demostrat la capital importància que té la distribució i la logística. Són sectors de primera necessitat que no han parat la seva activitat i han estat al´alçada en els moments més difícils de la pandèmia”.