Nous pictogrames en CLP

És el Reglament (CE) núm. 1272/2008 sobre classificació, envasament i etiquetatge de substàncies i barreges, i pel qual es modifiquen i deroguen les Directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i es modifica el Reglament (CE) núm. 1907/2006 (REACH). Va entrar en vigor el 20 de gener de 2009 i és aplicable a tot l’EEE.

Els títols II, III i IV sobre classificació del perill i comunicació del perill mitjançant l’etiquetatge i l’envasament són aplicables per a les substàncies des de l’1 de desembre de 2010 i per a les barreges des de l’1 de juny de 2015.

L’objectiu del Reglament CLP és determinar quines propietats de les substàncies i les barreges han de conduir a la seva classificació com a perilloses, perquè els perills s’identifiquin i es comuniquin adequadament.

Els fabricants, importadors i usuaris intermedis d’una substància o mescla identificaran la informació disponible pertinent per determinar si la substància o mescla comporta algun perill, físic, per a la salut humana o per al medi ambient, dels establerts al Reglament CLP. Aquest procés és un principi bàsic del Reglament CLP anomenat “autoclassificació”. L’annex I estableix els criteris per a la classificació de substàncies i barreges a les diferents classes de perill i les seves diferenciacions.

L’objectiu de l’etiquetatge és que els usuaris de les substàncies i barreges químiques perilloses rebin informació sobre els perills. Per això, els proveïdors de substàncies i barreges han de vetllar perquè, abans de la seva comercialització, siguin etiquetades i envasades d’acord amb el Reglament CLP.

Els elements que figuraran, quan escaigui, a l’etiqueta d’una substància o barreja classificada com a perillosa, són els següents:

1. Nom, adreça i telèfon del proveïdor o proveïdors,
2. la quantitat nominal de la substància o barreja continguda a l’envàs a disposició del públic en general, llevat que aquesta quantitat ja estigui especificada en un altre lloc de l’envàs,
3. els identificadors del producte,
4. els pictogrames de perill,
5. les paraules d’advertiment (“perill”; “atenció”),
6. les indicacions de perill,
7. els consells de prudència,
8. informació suplementària (de conformitat amb legislació addicional).

L’etiqueta estarà escrita a la llengua o llengües oficials de l’Estat o Estats membres interessats.

Els proveïdors poden fer servir més llengües que les exigides, sempre que en totes aparegui la mateixa informació.

Substàncies explosives que poden alliberar violentament i instantàniament una gran quantitat d’energia al contacte amb una flama, calor, espurna, xocs, fricció, etc. Es classifiquen en:

• Explosius primaris (fulminats) quan n’hi ha prou amb una espurna, fricció, flama o escalfament perquè aparegui l’ona detonant.
• Explosius secundaris (nitroglicerina, trinitrotoluè, nitrat d’amoni i nitrocel·lulosa) quan cal fer una ona de xoc, i en escalfar-los es descomponen sense arribar a detonar.

Substàncies inflamables que poden cremar fàcilment, fins i tot per sota de 0 °C, al contacte amb una font d’ignició (flama, calor, espurna, electricitat estàtica, etc.), per calor o fricció, al contacte amb l’aire o aigua, o si s’alliberen gasos inflamables.

Substàncies comburents que en contacte amb altres substàncies, com les inflamables, produeixen una reacció fortament exotèrmica (desprenen molta calor), per la qual cosa poden provocar o agreujar un incendi o una explosió

Substàncies gasoses comprimides, liquades o dissoltes, contingudes a pressió de 200 kPa o superior, en un recipient que poden explotar amb la calor. Els gasos liquats refrigerats poden produir cremades o ferides criogèniques (degudes al fred), ja que estan a molt baixa temperatura

Substàncies corrosives que poden atacar o destruir metalls i causar danys irreversibles a la pell, ulls o altres teixits vius, en cas de contacte o projecció

Substàncies tòxiques que per inhalació, ingestió o en contacte amb la pell (absorció cutània), fins i tot en petites dosis, poden produir danys molt greus per a la salut i fins i tot causar la mort

Substàncies nocives que en contacte amb la pell o per inhalació, produeixen efectes perjudicials per a la salut en dosis altes, com ara irritació cutània, ocular o de les vies respiratòries

Substàncies que poden:

• originar efectes cancerígens i/o mutàgens i danyar la persona exposada o la seva descendència;
• ser tòxics per a la reproducció i causar efectes nefastos en les funcions sexuals, perjudicar la fertilitat, provocar la mort del fetus o produir malformacions;
• modificar el funcionament de determinats òrgans;
• comportar greus efectes sobre els pulmons;
• provocar síntomas de alergia, asma o dificultad respiratoria en caso de inhalación.

Substàncies que provoquen efectes nefasts per als organismes del medi aquàtic (peixos, crustacis, algues, plantes aquàtiques, etc.) o perjudiquen la capa d’ozó